B. XIFRÉ-MORROS, MARXANT, ASESOR ARTÍSTICO

Fotografia: Agustí Centelles

20170707_PC_Llei_11_reparacio_juridica_victimes_franquisme.pdf
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA

LLEI 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que "declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista".

Tres noms de la Llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques i 15 jurídiques:

XIFRÉ MORROS, Baldomero -Home- Consells de guerra Sumaríssim 019141 1940 / 1941 Sobreseïment 23966.

Amics identificats a la Llista:

BURÉS SEIX, Manuel - Home - Consells de guerra Sumaríssim 029568 1939 / 1943 Llibertat 31425 (padrí d'una de les filles d'en Xifré Morros).

ROCA ROCA, Manuel - Home - Consells de guerra Sumaríssim 023727 1939 / 1941 Dotze anys i un dia de reclusió temporal. Tres anys de presó menor 16629.

VENDRELL IBARS, Emilio - Home Consells de guerra Sumaríssim 026811 1941 / 1941 Sobreseïment 14045

(Lluïsa Xifré Morros, una de les seves germanes, no figura a la Llista perquè fou executada sense cap consell de guerra ni cap altre tipus de procés, com molta altra gent, el 1939, i enterrada al Cementiri Vell d'Abrera, amb onze persones més executades el mateix dia del 1939, de les quals hi ha una làpida com a memòria reivindicativa.

Més informació:

http: //www.memorialbaixllobregat.cat /

(Lluïsa Xifré Morros)

......................................
Diari "Ara" (18.02.2019): 80 anys de la matança d’Olesa: Veïns contra veïns a la Guerra Civil:
"També hi havia dues dones: una d’elles era Lluïsa Xifré i Morros. “Era llevadora i feminista, proclamava l’amor lliure i anava amb pantalons, mai va cometre cap delicte de sang”, diu Fèlix Figueras, net de l’exalcalde assassinat. Figueras encara conserva la beina d’una de les bales abandonades al cementiri. “Tampoc havia fet res el meu avi -explica Figueras-. El dia abans la meva mare li va portar menjar a la presó i li van dir que, si el volia veure, anés al cementiri d’Abrera; quan hi va arribar ja l’havien enterrat, hi havia dos túmuls”.

Auditoría de Guerra
El internado Baldomero Xifré Morros, se encuentra a su disposición en el Campo de Concentración de Porta-Celi (Valencia). Valencia 12 diciembre 1939. Procedente de la plaza de toros de Valencia, 6 abril 1939 y del campo de concentración de Miranda de Ebro (Burgos). Trasladado posteriormente a la Prisión Provincial de Barcelona . Valencia 24 enero 1940.
......................................................................

Baldomer Xifré, home de teatre i activista polític, va formar part en la fundació del sindicat d'actors FCSTA i va ser vocal del grup de teatre ATS (Associació de Teatre Selecte) integrat en el Casal Cultural Francesc Macià.
Catalanista, militant d'Esquerra Republicana, activista polític en el Front d'Aragó i "pagador" de l'exèrcit en la Columna Macià-Companys, en finalitzar la guerra seria detingut i enviat a un camp de concentració, a Sant Sebastià.

DEFENSA

ORDRE FUNCIONARIS DESTINATS A BUJARALOZ

Antoni Esteve i Aymerich. Escrivent

Alexandre Juanola i Josa. Escrivent

Baldomer Xifré i Morros. Pagador

Antoni Rafols i Poveda. Escrivent

Manuel Roca i Roca. Escrivent

Josep Azuara i Griñó. Escrivent

.....................................

Alguns textos com a referència:

Diari Republica D'Esquerra
Manrresa, divendres 21 septembrer 1934
L'Homenatge dels republicans a Amadeu Aragai, pàg,6
diba:90380

L'homenatge a Amadeu Aragai
Segueixen amb entusiasme els preparatius per l'homenatge a Amadeu Aragai
Opinio_L_19340913_4.pdf

L'emocionant tribut del fervor popular a Francesc Lairet

Llista dels rams dipositats al Monument
Humanitat_La_19360421_12.pdf

Humanitat_La_19370713_5.pdf

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla, 16 julios, 1937, pàg, 4

L'ADHESIÓ DELS SOLDATS DEL POBLE
En passar la Divisió «Macià- Companys», segons la nova estructuració Militar, a ésser Divisió 30, un grup de milicians ha tingut una bella pensada, la d'iniciar una subscripció per tal d'adquirir el retrat que de l'Honorable President de la Generalitat de Catalunya Lluis Companys, fét poc abans de la revolta del dinou de juliol, va fer l'escultor Victor Moré. La bella obra de Victor More serà lliurada al President per un grup de milicians en representació de la Divisió Macià-Companys, volent amb aquest lloable gest perpetuar el nom gloriós de Macià, l'esperit del qual encarna tan dignament el seu successor que avui regeix els destins de Catalunya. Els esmentats milicians han manifestat que, des del Front on lluiten, volen palesar llur més ferma adhesió al President de Catalunya. Per tal de dur a bon terme tots els treballs d'organització i recapta, ha estat nomenat el company Baldomer Xifré, pagador de la Divisió Macià-Companys, conjuntament amb el Comissari de Premsa d'aquesta, Lluís Capdevila.

Ultima_Hora_19370628_7.pdf

"Entrega de un busto: Como estaba proyectado, hoy se efectuará la entrega del busto-retrato de Luís Companys, debido al escultor Víctor Moré. El acto se celebrará esta mañana, a las doce, aprovechando la estancia de varios soldados de la 30 división que se encuentran en permiso".
Edición del jueves, 05 agosto 1937, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

Obsequio al Presidente Companys.
El próximo lunes, al mediodía, llegará del frente de Aragón el destacado elemento de las J. E. R. E. C, Baldomer Xifré, con una representación de los soldados del Ejército Popular Regular, procedentes de la División Macià-Companys, que vendrán única y exclusivamente a esta ciudad con objeto de ofrendar al Presidente de Catalunya, Lluis Companys, el busto-retrato que acaba de hacerle el escultor Víctor Moré, y que han adquirido por subscripción los combatientes de Esquerra Republicana de Catalunya, que se encuentran cumpliendo con su deber en el frente de Aragón. En el acto de la entrega les acompañarán: Miguel Guinart, presidente de la Federación Comarcal de Barcelona-Ciudad; Alberto Aris, consejero del Ayuntamiento, y Juan Fernández y Castanyer, presidente del "Casal d'Esquerra Francesc Macià". Una vez hecha la entrega, los combatientes harán acto de presencia en la Conferencia ampliada de la J. E. R. E. C, que se estará celebrando, e inmediatamente regresarán al frente.
web: Edición del sábado, 17 julio 1937, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

Fotografía del acto de la entrega del busto de Lluís Companys, obra del escultor Víctor Moré, que Baldomero Xifré y sus compañeros entregaron al President de la Generalitat.
Edición del domingo, 08 agosto 1937, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
Víctor Moré i Verdaguer | enciclopèdia.cat (escultor)

Humanitat_La_19370806_1.pdf

_______________________

-"No podeu pensar-vos la il·lusió que em fa aquest acte pel que té de sincer i d'espontani. Fa bonic per això: per la seva sinceritat, per la seva espontaneïtat. No són, com tantes altres actes semblants, en Pere o Pau qui els organitzen per presumir, o, qui sap ¡ per cotizar-los. No; són els soldats de Catalunya que lluiten contra el feixisme en terres d'Aragó. D'ells ha sortit la idea, d'ells ha nascut la iniciativa.
------?
-A mi m'hauria plagut que no figurés ni el meu nom ni cap altre, i aquesta mateixa opinió tenia el company Xifré. Algú, però, havia d'ésser el responsable, algú havia de tenir cura de l'organització.
-----?
-He trobat un gran col.laborador en Baldomer Xifré, xicot d'una bona fe, d'una energia i d'una abnegació exemplars. Baldomer Xifré ha estat un animador admirable i la subscripció per a adquirir la bella obra de l'escultor Victor Moré ha estat coberta de seguida. Fins i tot un diré que hi ha hagut qui no ha pogut prendre-hi part per estar ja coberta."

Fragment de l'entrevista al diari Última Hora (30 juliol 1937), que pertany al llibre Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila, recollides per Josep M. Figueras (editat per la Fundació Josep Irla).

__________________

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

Dimecres, 23, juny, 1937, pàg

Crónica de la Divisió 30(francesc Macià-Lluis Companys)

La Humanitat dijoud 30 de juny 1935, pàg 3

https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1071623

Organ Regional de la Confederació Nacional del Treball

Nº. 165, dimecres 1 septembre 1935, pàg,3.

_______________

PRIMERA CONFERENCIA AMPLIADA DE LES J. E. R. E. C.

Text íntegre de les ponencies aprovades i resum dels debats

-.Al finalitzar aquesta Primera Conferencia Ampliada de les J. E. R. E. C. (Federació Barcelona-Ciutat), amb collaboració del Secretariat General de les mateixes, es posa a consideració dels conferenciants, sigui tramesa una salutació als nostres gerrmans que lluiten al front mitjançant el nostra company desplasat en representació dels mateixo, Baldomer Xifré.

Aquesta última, principalment, és aprovada per aclamació i enmig de grans aplaudiment.

PRIMERA SESSIO

Navarro Costabella, com a secretari de la Federació, obrí l'acte amb un breu parlament i glossà la significació del mateix i l'actuació de les Joventuts. S'entrà després a l'apartat de revisió de credencials, que foren examinades i aprovades. Prenen part a la Conferència, delegats dels 64 casals de Barcelona i representants de la majoria de comarques. També hi assistiren nombroses representacions de les Seccions feminals de les J. E . R. E. C., i una representació de la F. N. E. C.

Per aclamació dels assistents a la Conferència, passà a ocupar un lloc a la Presidència el nostre bembolgut company, i representant de les J. E. R. E. C. que lluiten al front, Baldomer Xifré. Es llegeix un telegrama del nostre company, el Comissari polític de la 33 Divisió, Josep Barberà, adherint-se a la 1ª " Conferència Ampliada. "
Ara_1937_07_31_6.pdf

_____________________

Miquel Guinart, Baldomer Xifré

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

21,6,1937, pàg,5

_______________

Humanitat_La_19370615_4.pdf

Gerard Alegre i Turat | enciclopèdia.cat (Forjador)

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

___________________

Casal D'Esquera Frances Macià El passat dijous dia 29 de juliol, varen prendre possessió de llurs respectius càrrecs els companys que foren elegits en Ia darrera Assemblea, havent quedat així constituïda la nova Junta de Gover

Butlleti_d_Esquerra_19370805_2.pdf

___________________

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

Ref: Entrega del bust, Butlleti Nº. 150

16 julio 1937

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

A las diez y media, acto de afirmación de la Juventud del «Casal d'Esquerra Francesc Macià» (Cortes. 647), presidido por Joan Fernández Castanyer. Oradores: Miquel Camarasa, Jaume Cornudella, Josep María Lladó Figueras, Baldomer Xifré, Josep Pi i Sunyer y J. Navarro Costabella.

web: Edición del sábado, 30 enero 1937, página 2
Hemeroteca, lavanguardia.es

Alcanyís (15 juliol 1937)

Alcanys 17 juliol 1937

columna-macià-companys_set2013.pdf

Baldomer Xifré detingut

Humanitat_La_19370814_4.pdf

JEFATURA DE POLICÍA. Detenciones. Ha sido detenido el pagador de la División 30, antes Maciá-Companys, Baldomero Xifré reclamado al parecer por los jefes de la mencionada unidad. También se ha practicado la detención del soldado desertor de Bujaraloz, Luis Mañosa. La detención del primero parece será breve por no haber causas graves que la justifiquen
web: Edición del domingo, 15 agosto 1937, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

Detenció deguda a un malentès a causa de l'organització d'un homenatge al president Lluís Companys on hi va participar activament Baldomer Xifré, tal com explica el Butlletí d'Esquerra Republicana núm. 165 (bis), del 18 d'agost de 1937.

En el Dosier sobre el Juicio Sumarísimo de Urgencia, en el parte de la Jefatura de Policia de Barcelona dice así: En los Archivos de esta Jefatura figura como antecedentes su detención el 12-VIII-1937, por reclamarlo el Jefe de la División 30 roja, por ser como pagador de dicha División autor de una gacetillas publicadas en la prensa. El 16-VIII-1937 fué puesto en libertad.

BALDOMER XIFRE ES HOMENATJAT

Ahir al vespre, a dos quarts d'onze, a l'espaiós local del Centre Català Republicà del districte quart, fou homenatjat Baldomer Xifré, pagador de la Divisió 30 al Front d'Aragó. Assistí a l'acte un considerable nombre de militants d'ERC i de la JEREC. Feren ús de la paraula durant l'acte Navarro Costabella, Canadell, Lluis Capdevila, Guinart i, finalment, l'homenatjat

Ultima_Hora_19370825_2.pdf

____________

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

Dilluns 22 d'Agost 1937, pàg 2

Caricatura: David Santsalvador - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els dibuixos de David Santsalvador, es guarden a la Biblioteca de Catalunya

______________

Federació de Barcelona

Ciutat

ACTE DE COMPANYONIA

A BALDOMER XIFRE

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

_____________________
Acto de compañerismo. El próximo martes, a las diez y media de la noche, será ofrecido al activo militante de las Juventudes de "Esquerra Republicana Estat Català", Baldomero Xifré, un acto de compañerismo y de afecto por su intensa labor en la organización y preparación de centurias que fueron destinadas a la antigua división Macià Companys por su actuación al servicio de la causa antifascista de Catalunya desde el puesto que ha venido ocupando de pagador de milicias de la 30 División. Se celebrará el acto en el local del «Centre Català Republicà» del distrito cuarto (Pablo Iglesias, 81) y los tickets pueden retirarse al precio de tres pesetas, en el Secretariado (Rambla de Catalunya, 32, en la «Federació Comarcal de Barcelona-Ciutat», dependencias de guerra (Rambla de Catalufia. 24) y también en todas las entidades de Barcelona pertenecientes a «Esquerra Republicana de Catalunya».
Edición del domingo, 22 agosto 1937, página 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

Un homenaje. En el Centro Catalán Republicano del distrito cuarto, se celebró un acto de homenaje y simpatía a Baldomcro Xifré, destacado militante de las Juventudes de Izquierda Republicana de Cataluña y pagador de la División 30, en el frente de Aragón. Asistieron significados elementos de E. R. C, de las J. E. R. E. C. y de otros partidos y entidades nacionalistas y de izquierda. Las adhesiones recibidas fueron muy numerosas. Después de servido un sencillo lunch, hicleron uso de la palabra Navarro Costabella, por la Federación de Barcelona (ciudad), de las J. E. R.E.C; Luis Capdevila, en nombre de los combatientes del frente de Aragón, y Miguel Guinart en representación del partido de E. R. de C. Todos pusieron de relieve la personalidad de Xifré, quien agradeció los elogios que se le dedicaron, evocó algunas emotivas escenas vividas en los campos de batalla y levantó su copa, secundado por todos los presentes, en honor de los combatientes catalanes y por la próxima victoria. Todos los discursos fueron acogidos con grandes aplausos. También fue muy aplaudida la banda de la División Macià-Companys, que ejecutó diversas composiciones musicales.

Edición del jueves, 26 agosto 1937, página 2 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

Humanitat_La_19370826_1.pdf
Ref: memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

Humanitat_La_19370825_3.pdf

Catalunya
Organ Regional de la Confederació Nacional del Treball
Fuster ferit i Xifré perseguit, son dos casos de consciencia...
P. BIBARRAMBLA
19370901.pdf , pàg 3

Humanitat_La_19371005.pdf

Pàg,2

AQUELL 6 D'OCTUBRE ACTE COMMEMORATIU AL CASAL DE'ESQUERRA "FRANCESC MAClA"

Dimecres a les deu de la nit tingué lloc al Casal Francesc Macià un acte de commemoració del 6 d'Octubre.
Presidien pel Casal, el Vicepresident, company Massoni; Baldomer Xifré, per les joventuts; Montserrat Martínez, Josep Goday, J. Navarro Costabella, Ignasi Canadell, secretari general de les J. E. R. E. C., i Esteve Genovés.
Començà l'acte amb un informe del company J. M. Roure, de la Junta del casal, que donà compte dels morts, ferits i desapareguts al front pertanyents al Casal.
Pel fet emotiu, tingué un accident el nostre estimat amic Genovés, que motiva que no pogués parlar tal com s'havia anunciat. Féu ús de la paraula el company Josep Goday, pels escolars, i digué amb paraula fàcil que els estudiants havien lluitat el 6 d'Octubre, les lluites a la Universitat en contra les activitats feixistes, que foren, digué: els primers que s'oposaren als seus maneigs.
A continuació parlà Montserrat Martínez, que amb molta energia invocà els sentiments de la dona. Perquè resoltament, és preparéssim per a suplir en tots els ordres els homes.
Seguidament féu ús de la paraula J. Navarro-Costabella, que parlà del sacrifici i de l'abnegació, i donà compte de la forma en què ell rebé la nova de la mort del seu germà el tinent Navarro-Costabella, mort al front d'Aragó, en les primeres operacions de Belchite.
Tot seguit parlà Ignasi Canadell, el qual exhortà les Joventuts a seguir heroicament el camí emprès. Resumí els parlaments i acabà anunciant que les Joventuts d'Esquer Estat Català havia d'emplenar i de capir la responsabilitat que els moments històrics ens assenyalen i que en la victòria final eren els joves d'esquerra de Catalunya que havien de saber situar la situació renovadora.
Últimament parlà Baldomer Xifré que digué el que el 6 d'octubre significava per a les institucions democràtiques del món i l'admiració que sentia pels milicians que amb aquella fe i amb aquell anonimat corprenedora marxaven al front a ofrenar la seva vida en la defensa de les dignitats humanes.
Exhortà tothom per a descobrir els emboscats i condemnà els que, veladament, els encobrien, pel fet que tots tenim obligació ineludible de tributar el nostre esforç i aquesta lluita gegantina.
El company Massoni, vicepresident del Casal, se solidaritzà, A l'acte celebrat. Es conclourà l'acte amb “Els Segadors”

memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla Divendres, 8, d'octubre, 1937
____________________

Fotografia: Xifré-Morros, amb el fotògraf Ollé

Xifré-Morros, Ollé i altres companys (Al dors de la fotografia hi ha escrit: En San Sebastián, Camp de Concentració, i a sota, Hospital General Mola, dades que no hem pogut comprobar, i que tempoc figuren en el "Expediente del Consejo de Guerra Sumarísmo", consultat).

____________

Andreu Castells, Sobre la mort de Miquel Carreras i Costajussà

Ref: 202503-280461-1-PB%20(1).pdf
Andreu Castells, Sobre la mort de Miquel Carreras i Costajussà
"Confessió de vaguetats.- Cap text d'aquesta obra com el present -tanmateix una mica al marge del tractament general que hi hem donat- m'ha estat tan punyent d'escriure. Era, però, necessari, vist que Miquel Carreras va ser la personalitat més rellevant de la intelligentsia sabadellenca del seu temps, l'única que la representà al front i l'única que hi va morir. El fat, molt car a Miquel Carreras, ha ajudat a mantenir una discreta nebulosa sobre l'execrable episodi, encara que mai com en aquest cas la part objectiva sigui tan necessària. I així els que convisqueren amb Miquel Carreras, dins la 30 Divisió de l'exèrcit de la República, a més dels tres o quatre sabadellencs amics de trinxera de Miquel Carreras (2). Altres que hi foren incorporats, sigui procedents de les lleves forcades o d'unitats dels primers temps de la guerra com la columna Macià-Companys, de l'ERC, i les unitats "Roja y Negra" i "Tierra y Libertad" (3), ambdues anarquistes, segons el mateix Miquel Carreras (4). "D'història gloriosa i unitats de xoc d'altra banda".

En aquesta unitat hi havia, entre altres, Baldormer Xifre-Morros, pagador habilitat, expert en art, que si bé no és sabadellenc, es trobava i es troba molt vinculat a l'ambient artístic de Sabadell, els oficials sabadellencs d'Estat Major, Estela i Joan Grau Panadés; també hi trobaven Llorenç Aragay Daví, Miquel Clusa, el comissari de companyia Palau i el comissari de la divisió Jaume Girabau Esteve. Però cap d'aquestes persones va aportar la dada convincent. Tanmateix, com diem, inútil."

...............................................................

"Encara que aquesta vestidura no s'ajustava al físic de cada u, tinguérem, i en dir tinguérem crec interpretar els anhels de tots, una gran alegria al veure'ns ja amb un pas més camí del front, que era el nostre objectiu. He de reconèixer sincerament que l'esperit i voluntat de tots estava encaminada a tal fi, doncs si algú de temerós hi havia entre els allistats a la Centúria "Bac de Roda", de la indicada Columna, ja havia desistit de fer-ho com a resultat d'unes paraules i d'un parlament que ens dirigí el dia abans un tal Xifré, que provinent del front, venia a fer-se càrrec de nosaltres i que abans volia posar-nos a prova.

En aquesta prova, anterior a l'entrega de l'uniforme, el tal Xifré ens reuní en un dels salons del que avui és l'Hotel Habana i era el lloc on estava instal·lada l'oficina d'allistament. Aproximadament ens hi reunírem un centener. La majoria joves, encara que n'hi havia de totes edats. Clarament ens explicà el que ens esperava, dient-nos que estàvem equivocats si creiem que anàvem a passar una temporada de camp. Ens digué que al front, encara que molts dies quiet, no hi havia cap comoditat i s'hi passava fred, gana i altres calamitats, que altres Columnes, una vegada al front, havien tingut un comportament reprovable, s'havien queixat de tot i havien obrat de forma molt molesta pels pobles on passaven, entenia ell que com a voluntaris no hi cabien les queixes. Acabà el parlament invitant als que es trobaven faltats de voluntat i no es consideraven amb suficients forces per suportar allò que exposava que sortissin de la sala. En fer aquesta invitació tots ens miràrem però ningú no sortí del local. Tornà a insistir el tal Xifré, dient-nos que ens equivocàvem en estimar el nostre valor i que amb això demostràvem la nostra covardia per manca del suficient valor per abandonar la sala. En aquest punt, i tenint en compte que encara no s'havia pres filiació a ningú, aplaçà la reunió fins a les quatre de la tarda, dient-nos que en aquest espai de temps que quedàvem lliures per passejar per Barcelona meditéssim el que voldríem fer i si no estàvem d'acord amb el que ens havia manifestat que ja no hi tornéssim.

A les quatre de la tarda el centenar de xicots que al matí ens reunírem quedà convertit en una seixantena. Així doncs quedà ben entès que aquesta seixantena érem els que teníem voluntat i estàvem disposats a tot."

Agustí Villarroya i Aubareda, Dos anys i tres mesos de la meva vida (Desembre 1936-Febrer 1939)

www.laroca.cat/arxiumemoria/obres/8-38/8-38.pdf

Baldomer Xifré, entre nosaltres
Procedent del front de Terol, es troba entre nosaltres el ferm militant d'E.R.C. Badomer Xifré, el qual ve com sempre ple d'iniciatives d'aquell entusiasme que el caracteritza.
Xifré durant la seva estada als fronts de guerra, ha recollit una sèrie de sucoses anècdotes i fets viscuts, que es proposa editar en forma de fascicles titulats "Rapsòdies Bèl·liques". Coneixedor del seu contingut, no dubtem en augurar un sorollós èxit de llegidors i de crítica.
El nostre volgut amic, que no vol lucrar-se en res de la guerra, pensa cedí a Ajut Català aquesta benemèrita institució d'E.R.C, tots els beneficis que s'obtinguin amb la venda d'aquests fascicles.

"La Humanitat", 23.1.1938 pag,4
memoriaesquerra.cat · La Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya · Fundació Josep Irla

1976

RECULL DE TEXTOS ADMINISTRATIUS DE L'ASSOCIACIÓ D'ANTICS FUNCIONARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

La comissió gestora d'Antics Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, es va crear per aconseguir per part del Poder Públic el reconeixement dels drets dels funcionaris de la Generalitat acomiadats d'una Ordre dictada el 15 de gener del 1935 en aplicació de la llei del 5 d'abril del 1938 per la qual era dissolta la Generalitat de Catalunya, greuges que van ser reconeguts, amb la publicació al Reial decret del dia 2 de maig de 1978 al B.O. de l'Estat del 27 del mateix mes, “para la aplicación de la amnistía a los Funcionarios de la Generalitat de Catalunya.”

Durant tot el procés reivindicatiu pels drets dels antics funcionaris, els interesat,van rebre 7 comunicats, on se'ls tenia al corrent de tot el procés reivindicatiu.

La creació dels estatuts d'aquesta associació van ser firmats per els socis fundadors a Barcelona, l'11 de desembre de 1976:

José Andrade Pastor, Ricardo Mola Cañadas, Francisco Gallardo Rubió, Angel Elías Pérez, Lluís Mª. Panadés Baduá i Alvaro Llausi Tarragó.

Els primers contactes s'establiren al voltant de mitjans del mes de juliol del 1976, on se celebrà una reunió informal entre una vintena de funcionaris de diversos departaments, al despatx del Sr. Pi i Sunyer, secretari del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

En aquesta reunió s'esbossà el que hauria d'esser l'entitat d'antics Funcionaris de la Generalitat de Catalunya, amb seu al carrer Bruc, seu d'un partit polític que va cedir un espai per fer les reunions i treballs, passant posteriorment al carrer Sant Pere més Baix nº,7 on gràcies als col·laborador desinteressats, Josepa Elías, Carme Tomàs, Maria Casals, Dionis Campà, Idelfons Porras i Ventura Baget, recullien, donaven informació, s'aconsellava i es redactaven les instàncies.

Full del 2º comunicat

Fi d'un procés

______________________

Ref., pàgs. 205-206 (notícia sobre l'afusellament de 12 persones, el 1939, entre elles Lluïsa Xifré Morros, germana de Baldomer Xifré):

El franquisme al Baix Llobregat - Google Libros

--------------------------------------------

Homenatge l'any 1995 al Cementiri Vell d'Abrera per recordar l'afusellament en aquest indret d'una sèrie de persones de la vila d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil, concretament el dia 19 de febrer de l'any 1939. Aquelles persones van ser enterrades en aquest mateix cementiri.