FLAMES NOVES
REVISTA
DE REVISTES S'ha posat a la venda el número 35 de la revista
••Flames noves», el sumari del qual consta d'articles de J.
Riera Kcrtran, Baldomer Xifré, Pere Casellas. Rosa M, Arquimbau,
Ricard Verdaguer. J, Santllehi. J. Puig. Isabel Pífia, Prudenci Ber
trana. Manuel Vaildeperas. Ramon Tor. I informació de Teatres. Modes
i cinema.
La
Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any
41, Núm. 10797 (14 gen. 1931) Ed. Vespre
Ocupà
el seu lloc el Jurat format per els senyors Josep Granger, Josep Pons
y Tió, Poal Arcgall, Josep Llorenç i Riu, J. Navarro Lacarte, J.
Fígols i I'ujolá i Baldomer Xifré, qui actuà de Secretari.
Presidi la festa el representant del Sr. Bisbe i ocupà lloc
preferent el tinent d'arcalde senyor Bordas en representació de
l'Ajuntament.
Director literari Antoni Olle Bertran
el
15 de juny de 1921, canvia el nom pel de Catalunya Literària. El
subtítol és més explícit: revista de literatura catalana.
Portaveu de tots els Jocs Florals i concursos literaris de Catalunya.
En reunión general reglamentaria. de la "Asociación de Autores Noveles de Barcelona", quedó elegida la siguiente Junta Directiva: Presidentes honorarios, don Àngel Guimerà y don José María Folch y Torres; presidente efectivo, don Carlos Sanahuja; secretario general, don Erique Alujes; secretario, don F. Casas Farrás; tesorero, don Adolfo Gustavo Ferrer; vocales, don J. Martí Aparici, don Andrés Demeson y don Baldomero Xifré. La Asociación continuará en el local de la calle de Tallera, 62, tercero. El vocal de turno recibirá todos los días, de 1 y media a 2 y de 8 a 9.
Link: Edición del domingo, 07 agosto 1921, página 7 - Hemeroteca - Lavanguardia.es
_____________________
L'ESQUELLA DE LA TORRATXA
................................................
LA CAMPANA DE GRACIA
______________
Acció Ciutadana, 1930
El Moment : política, art, literatura: Núm. 5 (8 abr. 1931)
La
preocupació de fixar els colors amb que la naturalesa matisa les
coses creades, existeix des de les primeres reaccions sentimentals de
l'ésser.
La
forma i el color han estat sempre dos neguits per a I'home i podem
creure que la relativitat d'aquests dos agents sensibles a I'anima
del genere huma, siguin nadius d'aquelles estranyes sensacions que
suggestionaren I'esperit de l'individu primitiu en oontemplar la
imponderable mare natura, que arbitrariament ti oferia totes les
belleses imaginables i, que inconscientment ti fela sentir goigs
imperceptibles, induint-Io instintivament al conreu d'aquestes
exaltacions internes, que és I'art, element substancial ocncessió
extraordinaria als sentits eternament autoctona.
La
pintura és el sedant per amorosir les violencies que ,provoquen la
quaIItat deIs colors i la forma és la receptora d'aquests
arravataments subsconscients de I'ésser seleccionat.
L'afany
d'imitar les exactituds deis valors, la impressió apocrifa de les
transparencies, la identitat de les games, aquesta terrible
veracitat, convertí els classics en tecnics i els romantics en
artífexs de la pintura. Artesans del perfeccionisme que IIevaven
darrera de la tecnica la descomposicíó emotiva del color, Adhuc la
seva musicalitat, i amb llurs empiriques teories adoptaren el color
com un element material per aplicar-lo damunt la forma.
Així
és que els mortals poc hem frult de la coloració sensible, la qual
arriba fins el més pregon de I'anima vibrant, que se'ns emporta; com
ho ha aconseguit la literatura i la música.
Res
més emotiu, dones, en la pintura, que la vibració del colors
existencia lIrica posada a ['abast de l'home per a exterioritzar les
seves quimeres. La plasmació deIs colors fmaginats tenen tanta
d'influencia en els sentiments humans com pot tenir-Ia una nota
musical. Impressionar un nombre de sorolIs que provoquin un fenomen
psíquic, equival a la gralfica polifonia deIs colors que poden
traslladar-se a la tela
L'art
nomada, sensaciorial i naturalista d'un modernisme inesperat, pur i
sensorial, defineixen l'imperiós atractiu que el color exerceix
sobre nosaltres mateixos.
En
els pobles primitius, els colors tenien una significació cimbolica.
Menyspreaven les vestidures per aquests, aplicant-se'ls damunt la
carn. S'obrien la pell impedint-se la cicatrització de la ferides
durant un lIarg temps amb I'extracte irritant de les bes.
Són
precisament aquestes les primeres supersticions que es coneixen pel
color? El vermell, I'ocre i el blau exercien una influencia sobre els
indígenes, eren els colors més predilectes per a decorar lIur pell,
pero en comunicar-se amb la psicologia deIs colors de l'espectre
solar i amb la diverrsitat de gradacions ,que matisen I'espai i les
coses que integren la terra, es produi la primera reacció
sentimental de l'ésser, confiració absoluta que els colors tenen
certa relació directa mb l'anima.
Seguidament
es pulvoritzaren minerals colorants barrejats amb grasses ,i en
llurs composicions reflectiren ,en les seves pedres la impressió i
I'ambient del paisatge. La rudesa de la pintura primitiva ha estat la
simfonia del color, pero pels viaranys ,que ha anat retrunyint
aquesta solemne rapsodia ha perdut la tosquedat espiritual, la
vibració rústega, ofegada per la civilització, i si encara hi
havia romanalles estridents, foren soterrades pels progressistes.
Per
fruir la sensibilitat del color, cal retrocedir al primitivisme o
sobre algunes obres seculars, abrandaments esporadics.
Altrament,
els evolucionistes, en contemporitzar aquella pintura aconsegueixen
I'extremiment del gaudi i ens fan assequibles la sensibilitat del
color, bandejat pel mestratge medieval.
La
pintura moderna no arriba a compenetrar-se del tot amb I'estat
actual per la seva agressivitát i fa que l'esperit refractari en
renunciar a ella oblida que nega la seva anima i alhora la
transcendencia d'ella mateixa.
La
imposició de les tendencies actuals no ilda per la sensibilitat del
color.
Hem
de convenir, malgrat tot, que aquest gir psicologic de la pintura
revela un procés espiritual en uns moments historics per a l'art
pictoric. Sota les fredors academiques hi han calcinades les cendres
d'aquests neguits. Caliu d'un foc abrusador, contingut i ofegat, que
es revifa i s'abranda i amenasador.
______________
ANTOLOGIA
DELS FETS,LES IDEIES I ELS HOMES


Antoni Ribera En 1947 fue
editor y director de la revista clandestina cultural Antología
del Fets, les idees i els Homes d’Occident, que tenía como ideal
convertirse en el contrapunto de la publicación
elitista Ariel (también clandestina). Consecuencia de esto
Ribera fue detenido por unos días.
____________________
Nuestras
preguntas:
1.º
¿Está satisfecho con su profesión?
2.º
¿Cuando decidió ser lo que es?
3.º
¿Encontró facilidades para llegar ?
4.º
¿Qué le hubiera gustado ser?
5.º
¿Qué le hubiera disgustado ser?
XIFRE
MORROS
Manager
de artistas.
1.ª
Sí, pues mi temperamento y mi profesión son como el anillo y el
dedo.
2.ª
Nací así. A los veinticuatro años huí de casa porque mi padre
me quería dedicar a la ebanistería. A partir de mi huida me dediqué
a las artes. El primer cuadro lo vendí, a los veinticinco años, a
una ciega (se llamaba Eleonora y era sudamericana) a quien emocioné
con mis palabras y con la descripción que del cuadro le hice se hizo
escribir lo que le dije en una cuartilla y se llevó el cuadro porque
le «gustaba».
Encuentro
una gran satisfacción por haber sido capaz de crear un clima en
Barcelona en el campo de la pintura.
3.ª
No. A cada treinta centímetros he encontrado un obstáculo. He
vencido, he perdido, he ganado dinero, lo he vuelto a perder, no me
ha importado nada.
4.ª
Poeta. Es lo que ahora hago al oído de los clientes cuando vienen a
comprarme cuadros.
5.ª
«Pic i pala».
Revista
- 29/03/1958, Pàgina 10 de 20
Nuestras
preguntas:
1.ª
¿Qué opina del arte abstracto?
2.ª
¿Va más allá de lo decorativo?
3.ª
¿Le gusta?
BALDOMERO
XIFRE - MORROS. — Director de «Galerías Layetanas».
1.ª
Lo que inspira toda la pintura, la abstracción, existe en toda la
pintura universal, por fragmentos, como es natural.
Se
han puesto de relieve estos focos pictóricos, y ha sido el huevo de
Colón.
2.ª
Sí, como toda la pintura.
3.ª
Sí, no puedo negarle sus propiedades artísticas y sus cualidades
cromáticas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario